LES MASCOTES DE LA GARSA : LA KIRA






Hola que tal ara acava de arribar la gata guai. per cert em dic kira.soc la germana de la bela la gata blanca que no sap on la van adoptar. em van adoptar al mateix lloc ( al segria ) que ella, perque som germanes.

a mi em cau be tothom, desde la meva germana, fins la Frida ( tot i que a vagades es una mica pessadeta). la delta la altre gata que van adoptar la meva familia de humans em cau molt be al contrari de la bela. podriam dir que soc genial ( ho soc). pero tinc pica un focus de alteracio que fa que quan em poso nerviosa menjo plastics. i no es la meva primer vagada que em treuen per la boca ( a casa) un plastic super llarg. jo se que esta malament perque em puc ofegar i no es bo elplastic ( per menja r es clar).Pero bueno no tothom es perfecte. tambe tinc una costum que es xuclarme les potetes. quan em fan caricies (es clar ! no vaig a posarme a xuclarme les potes quan estinc menjant). es perque com em van separar de la meva mare molt dora  ( vasicament perque una persona desconeguda ens va avandonar a mi i la meva germana) tinc la cosa de fer com si estigues vebent la llet de la meva mare.

 


 
Entesos, ara us explicaré les meves coses que més m'agrada fer.

1 - dormir (soc una mica mandrosa) I també m'encanta dormir enroscada amb la meva germana.
2- la meva germana. L'estimo de tot cor. Sempre hem sigut dos. La bela i la kira, la kira i la bela.

3- menjar plàstics. (és com una persona que sap que no pot menjar-se les ungles, però se les menja igualment. Jo igual, però sent una gata i menjant plàstics
4- jugar, m'encanta!! M'ho passo tan bé amb la canya, el rascador, amb la Frida, llençant coses (són els meus jocs preferits)
5-menjar. Soc molt llaminera i va haver-hi una època en què tenia un pesse't de més. Igualment, jo soc de tenir panxolina.

Ai!, que és l'hora de menjar, us deixo!

Adeu

PD: m'encanta haver-me conegut i a vosaltres també!

PD: jo i la meva germana dormin enroscades




 Kira

 

  I

 

Maria 

 

 








Comentaris

Publica un comentari a l'entrada